La integració a través de la cuina

“Els Ingredients bàsics” explica la història de migració d’en Moukhsine, de Senegal, d’en Dansi, de Mauritània; i en Danil de Rússia. Les tres històries d’esforç i de superació. Els tres cuiners formats a  Mescladís http://www.mescladis.org

http://www.btv.cat/alacarta/docs/23227/

Obstacles difícils de superar

De vegades, amb l’esforç i la constància no n’hi ha prou en aquest país, segons d’on véns i qui ets.

Aquest és el cas del Serigne, que divendres que ve se’n torna a Senegal perquè, a pesar d’estudiar català, fer-se casteller, estudiar per tècnic de farmàcia, etc., no ha aconseguit en aquests anys el permís de residència.

L’absurd retorn del Serigne

Documental: L’altra cara de Salt

A través del projecte youthME, aquest documental social participatiu mostra des d’un grup de joves la ciutat de Salt des d’una perspectiva diferent a la que els mitjans representen negativament. La seva intenció és fer un retrat d’una ciutat a través de les veus i experiències de persones, amb noms i cognoms, que en el seu dia a dia fan de Salt un lloc divers, creatiu i agradable per viure-hi

18 de desembre. El dia del migrant

El 18 de desembre és el Dia Internacional del Migrant, segons l’acord de les Nacions Unides de l’any 2000 per recordar que, en aquesta data, l’any 1990 l’assemblea General de l’ONU va aprovar la Convenció Internacional sobre la Protecció dels Drets de tots els Treballadors Migratoris i dels seus Familiars. Aquesta convenció aplica i desenvolupa els principis fonamentals de la Declaració Universal dels Drets Humans al fet migratori i atorga i reconeix drets a totes les persones immigrants, tant en situació regular com irregular.

El 18 de desembre és, doncs, una bona excusa per posar de manifest aquelles realitats i vulneracions de drets que afecten les persones immigrants, si bé la construcció d’una societat inclusiva i plural requereix d’un treball molt més  quotidià.
La situació de crisi econòmica que patim ens ha convertit, de nou, en un país d’emigració, invertint així la tendència de la darrera dècada com a país receptor d’immigració. Durant el 2011 i el 2012 ha estat major el nombre de persones que han emigrat  que el nombre de persones que han immigrat al nostre país. La majoria de les persones que han marxat són immigrants que han retornat als seus països d’origen, però cada vegada hi ha més persones nascudes aquí que marxen a la recerca de noves oportunitats.
Aquest context de conversió en país d’emigrants pot contribuir a que afrontem situacions pendents de resoldre i apostem per la integració –entesa com l’adquisició i l’exercici dels drets i deures—, i per la convivència intercultural.
Ens preocupa especialment la situació dels assentaments de persones immigrants en situació irregular. Persones que van arribar amb cayuco a les Illes Canàries i van ser enviades pel govern central a diferents indrets de l’Estat espanyol perquè no eren ‘expulsables’. Moltes d’elles porten anys en situació irregular, sense poder regularitzar-se, malvivint de la recollida de brossa i/o de la venda ambulant, residint en assentaments que no reuneixen els mínims de salubritat. Moltes d’aquestes situacions s’estan agreujant i cronificant degut a la manca de resposta per part de les administracions competents i a la impossibilitat de retornar als seus països d’origen.
Ens preocupa, també, la convivència intercultural i la cohesió social en molts barris i municipis amb una alta concentració de població immigrant i pocs recursos per gestionar-la.  El discurs xenòfob es va expandint entre la ciutadania, amb una força prou significativa que arriba a determinar, en alguns casos, la política municipal en matèria d’immigració. Tenim exemples d’altres països –com Anglaterra o França— on s’han afrontat greus problemes veïnals en resposta al malestar creixent d’una part de la ciutadania. Cal apostar per treballar per la convivència com a política pública i activa.
De les polítiques que emprenguem avui, en tindrem els resultats demà. Cal apel·lar a la responsabilitat política, i pública, de ser valents i invertir en polítiques actives per a la creació d’una societat inclusiva i plural.

Cal fer front al discurs xenòfob que s’ha introduït a Catalunya i avançar en la creació d’un ‘nosaltres’ inclusiu, que superi el ‘nosaltres i ells’, els autòctons i els immigrants; un nosaltres comú que integri les nostres diversitats i sigui un antídot contra les retòriques d’exclusió.
Per últim, aquest nou context ha de ser una oportunitat també perquè l’Estat espanyol ratifiqui la Convenció Internacional sobre la Protecció dels Drets de tots els Treballadors Migratoris i dels seus Familiars.

Un silencio negro, de Alfredo Molano

Los primeros pasos los di como un animal enjaulado y no quise salir del apartamento hasta unos días después. Lo hice con miedo, y sólo para mirar alrededor del lugar donde vivía. Me daba miedo alejarme del sitio que ya comenzaba a colonizar, donde tenía mi cama, mi ropa, mis zapatos.

Sentía que más allá de unas pocas cuadras caía en un mare ignotum; sentía como si una muralla me impidiera ir muy lejos. Sólo unos días después, cuando ya sabía dónde estaban el mercado, la lavandería, el bar, dónde vendían el periódico, me atreví a salir de ese primer círculo y pasear por las Ramblas, sentarme en un café, coger un bus, montar en metro. Quizás pude comenzar a conocer ese nuevo mundo cuando quise escribir sobre él para mis amigos”.

La literatura  està plena d’experiències de migracions i d’exilis, En aquest fragment l’Alfredo Molano, periodista colombià que es va haver de refugiar durant uns anys a Catalunya, explica les sensacions dels seus primers dies , a l’arribada.

L’emigració a Alemanya

Moltes de les persones que emigren a Alemanya cercant noves oportunitats profesionals es troben amb una forta precarietat laboral.

  • La pesadilla dels joves que somiaven amb Alemania. (eldiario.es) http://www.eldiario.es/economia/Pre-parados-hacer_0_66143786.html
  • Necessita Alemanya treballadors qualificats? (eldiario.es) http://www.eldiario.es/economia/debate-falta-trabajadores-cualificados-espanoles-Alemania_0_66493648.html

Driblant dificultats: la cursa per trobar feina es complica si a més de jove ets immigrant

En Samuel parla 6 idiomes: català, castellà, anglès i francès, selee i wolof

Ha treballat de jardiner, de paleta, i d’ajudant de cuina. Actualment està treballant per a NIKE a la botiga del Barça, fent un somni realitat: treballar per un club al que estima des de petit, atenent a gent de tots els racons del planeta.